Aquesta setmana, probablement dilluns 6 de juny, comença el mes islàmic de ramadà, i per tant es posa en pràctica el dejuni o sawm, que consisteix en l’abstinència d’ingerir aliments des de la sortida fins a la posta de sol. El ramadà es celebra per recordar que va ser durant aquest mes quan es va revelar l’Alcorà. És el novè mes del calendari islàmic, que està basat en la lluna, i es divideix en dotze mesos de 29 o 30 dies. En total, un any islàmic comprèn 354 o 355 dies, depenent de l’any. Per això, cada any el ramadà avança uns dies respecte al calendari gregorià, que té 365 o 366 dies.
En teoria, el ramadà comença l’endemà del dia 29 o 30 del mes de Shabaan, però hi ha una condició important: s’ha de poder “veure amb l’ull nu la lluna nova”. La importància de veure la lluna per iniciar el ramadà radica en el fet que, en el calendari islàmic, els dies comencen i finalitzen quan es pon el sol i desapareix l’últim raig de llum. Per això, cada any existeix certa incertesa sobre quin dia serà l’inici del ramadà.
Les persones que volen practicar el dejuni s’han d’abstenir de menjar, beure, practicar relacions sexuals, fumar o maquillar-se fins al vespre. Estan dispensades de fer el dejuni les persones malaltes, els nens, els ancians, les dones durant la menstruació, les embarassades i les lactants. Un dels moments més esperats i celebrats és l’àpat del vespre, o iftar, que trenca el dejuni un cop el sol es pon. Les famílies es reuneixen, mengen i parlen llargament en sobretaules, i algunes fan passejades nocturnes per facilitar la digestió i prendre la fresca.
El període de dejuni és també un temps de sacrifici que fomenta la reflexió, el recolliment i la introspecció, així com un aprofundiment en el coneixement de la pròpia religió. De fet, el ramadà és, en si mateix, un mes de germanor, com també ho és el Nadal.
Des del Consell Comarcal del Berguedà i els Ajuntaments de la comarca, volem desitjar als ciutadans musulmans un bon ramadà: “Ramadàn Mubàrak”!